MODALITATS DE CARRERES

Orientació a peu (O-PEU)

Aquesta és la modalitat més antiga i més practicada en aquest esport. Principalment consisteix a realitzar la cursa passant pels punts representats al mapa en el menor temps possible però la diferència és que només pot realitzar-se a peu. Actualment hi ha multitud de carreres l'any d'aquest tipus les quals van des de nivell regional fins mundial. Actualment hi ha lligues provincials, regionals i nacionals com és el cas de la Lliga Espanyola la qual consta de proves repartides per tot el territori nacional. Aquesta modalitat pot subdividir-se en:

Mitja distància

Les proves de mitja distància són proves en les quals l'objectiu de cada recorregut és la dificultat tècnica deixant en segon lloc l'estat físic de cada competidor (això no passa en les categories més importants a causa de la qualificació dels corredors). Això s'aconsegueix reduint la distància entre els controls i forçant al corredor a llegir de manera més precisa el mapa. El temps habitual de cada corredor en aquests recorreguts solen variar entre la mitja hora i l'hora. Aquests termes, com altres, estan recollits en la normativa d'orientació a peu de la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació).

Llarga distància

Les proves de llarga distància són proves en les quals l'objectiu de cada recorregut és l'estat físic de cada competidor enfront de la dificultat tècnica. Això s'aconsegueix augmentant la distància entre els controls podent el corredor llegir almenys el mapa. El temps habitual de cada corredor en aquests recorreguts solen variar entre l'hora i l'hora i mitja. Aquests termes, com altres, estan recollits en la normativa d'orientació a peu de la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació).

Sprint

Aquestes proves solen realitzar-se en entorns urbans aconseguint una velocitat de carrera molt elevada. A més solen ser proves de molt curta distància (menys de dos quilòmetres) aconseguint que l'important siga la velocitat enfront de la resistència. Per a aquestes proves s'ha d'utilitzar una normativa específica per realitzar els mapes. Aquests termes, com altres, estan recollits en la normativa d'orientació a peu de la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació). En els últims anys, aquest tipus de prova han guanyat importància fins al punt de crear-se una Lliga Espanyola d'Orientació únicament per a aquest tipus de proves.

Relleus

Aquestes proves són menys freqüents a causa de la complexitat de la seua realització. Són proves per equips majors o menors. Habitualment els equips solen ser de tres corredors del mateix sexe i la mateixa categoria. En aquestes proves surten els primers rellevistes en massa (tots alhora) els quals realitzen el recorregut marcat en el seu mapa i en finalitzar-surt el segon rellevista el qual realitzarà un altre recorregut diferent. Guanyarà l'equip que haja trigat menys a realitzar totes les postes en el menor temps possible. Actualment només s'organitza una prova anual d'aquest tipus a nivell nacional. Aquesta prova es realitza al CEO (Campionat d'Espanya d'Orientació) i els equips es formen per comunitats autònomes. Cada equip haurà de portar un objectes anomenat "Testimoni" i portar-mentre corre. Quan canvia de persona, el Testimoni haurà de ser lliurat degudament, amb la mà dreta a esquerra de dalt a baix o viceversa.

Score

En aquest tipus de proves el corredor té marcat al mapa uns certs controls dels quals podrà realitzar en l'ordre que considere oportú. Solen tenir un temps límit sancionarà als corredors que superen aquest temps. Aquestes proves no solen realitzar-se en àmbit nacional i poden ser tant de la modalitat a peu com a O-BM.

Orientació en bici (O-BM)

Aquesta modalitat consisteix a realitzar la cursa passant pels punts representats al mapa en el menor temps possible desplaçant-se sobre la bicicleta encara que pots baixar-te d'ella i empényer si fos necessari. Actualment hi ha una Lliga Espanyola d'aquesta modalitat.