HISTÒRIA DE LA BRÚIXOLA
Va ser inventada a la Xina aproximadament al segle IX amb la finalitat de determinar les adreces a mar obert, i inicialment consistia en una agulla imantada surant en un atuell ple d'aigua. Més endavant va ser millorada per reduir la seua grandària i facilitar l'ús, canviant-se el vas d'aigua per un eix rotatori, i afegint-se una «rosa dels vents» que serveix de guia per calcular adreces. Actualment les brúixoles han rebut petites millores que, si bé no canvien el seu sistema de funcionament, fan més senzilles els mesuraments a realitzar. Entre aquestes millores es troben sistemes d'il·luminació per a presa de dades en entorns foscos, i sistemes òptics per a mesuraments en què les referències són objectes situats a la llunyania.
PARTS I FUNCIONAMENT DE LA BRÚIXOLA
El seu gairebé màgic funcionament segueix basant-se en l'atracció que el camp magnètic terrestre exerceix sobre una agulla imantada, el principal component d'aquest enginyós aparell, que pivota lliurement sobre un punt o sura en un medi líquid allotjat en un receptacle tancat denominat limbe.
En algunes brúixoles, el limbe es munta sobre una base transparent de forma rectangular, els costats porten un escalímetre amb les escales més comunament utilitzades, o una regla en centímetres i polzades, per mesurar distàncies sobre el pla. A la base de la brúixola també sol incorporar una fletxa de direcció, que és la que un cop pres un rumb ens indica la direcció que hem de seguir. Com a opcions pot portar una petita lupa que serveix per veure millor els detalls sobre un pla. Altres models no munten el limbe sobre una base, de manera que la brúixola té una forma "arrodonida"; en aquestes s'incorpora una tapa que a més de servir de protecció, serveix per determinar la direcció que hem de seguir amb el visor filar (igual que la fletxa de direcció del model anterior).
També hi ha brúixoles del model de base rectangular que incorporen una tapa amb un mirall al seu interior que serveix per mesurar un rumb amb més precisió que la simple fletxa de direcció, ja que utilitzem el mirall per mirar el limbe de la brúixola i comprovar que l'agulla no es mou, alhora que pel visor de la tapa, lleugerament inclinada ens vam marcar una referència llunyana. Aquest visor compleix la mateixa funció que el visor filar dels models de brúixoles rodones.
La brúixola es divideix en sis parts fonamentals:
Base: serveix de suport als altres elements, és transparent i de forma quadrangular.
Limbe: circular i giratori. És aquí on es troba l'agulla imantada.
Agulla imantada: la part vermella és la que sempre apunta cap al nord.
Fletxa i línies de nord: s'han de col·locar paral·leles a les línies del mapa per decidir prendre un rumbe o un altre.
Fletxa de direcció: és la que marca la direcció que hem de seguir un cop elegit el rumbe.
Regla: mesura les distàncies sobre el pla. Generalment en centímetres.
TIPUS DE BRÚIXOLES
Podem fer una classificació en brúixoles de limbe fix i brúixoles de limbe mòbil. Les primeres són les més útils per a muntanyencs, i en general, per als que necessiten brúixoles que porten a més complements com clinòmetre per a mesurar inclinacions, escalímetre, regle... i fins i tot doble o triple graduació del limbe (sexagesimal, en 360°; centesimal, dividit en 400 graus, o els més exhaustius, que divideixen els llimbs en 3.600 mil·lèsimes), molt útil quan volem donar els graus amb més precisió o quan no volem o no podem fer la transformació d'un sistema a un altre.
Les segones són brúixoles d'ús més habitual dins de les quals podem incloure al seu torn les de temps lliure, que són d'un muntatge molt bàsic, i les perfeccionades que sense ser tan sofisticades com les de muntanya si incorporen algun accessori que pot ser d'utilitat com l'escalímetre.
 |
| Brúixola amb limbe fix |
 |
| Brúixola amb limbe mòvil |
