HISTÒRIA DE L'ORIENTACIÓ

Ernst Killander

Aquest esport és originari d'Escandinàvia, on es practicava com exercici militar, a finals del segle XIX. Com a esport competitiu va començar a Noruega, on la primera competició va ser organitzada el 31 d'octubre de 1897 i es va celebrar a prop d'Oslo. El recorregut va ser de 19,5 km, en els quals només hi havia tres controls. Peder Fossum va guanyar l'esdeveniment en un temps d'1 hora, 47 minuts i 7 segons. La primera trobada a gran escala d'orientació va ser organitzat en 1918 per l'oficial suec Ernst Killander al sud-est d'Estocolm. Killander es dedicava tant al moviment Scout i les activitats a l'aire lliure com als esports (sobretot a l'atletisme i al ciclisme). Per a ell, l'esport era una oportunitat per interessar als joves en atletisme. El primer esdeveniment a gran escala va ser organitzat en el sud d'Estocolm i van assistir prop de 220 atletes. Killander va continuar elaborant les regles i els principis de l'esport, i avui és considerat per tota Escandinàvia com el «Pare de l'Orientació»

Des de 1942 és assignatura obligatòria en totes les escoles de Suècia. El 1949 se li concedeix estatus olímpic en els Jocs Olímpics d'Hivern a la modalitat d'esquí, tot i que la Federació Internacional d'Orientació no es crea fins a 1961.
El 1977 és reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.